120 crèdits
Crèdit 35,34 €
(2024/2025)
0 places
(2024/2025)
Títol a extingir. No matriculable per al curs 25-26
El Conveni europeu del paisatge, aprovat l'any 2000 a Florència, a proposta del Consell d'Europa, va entrar en vigor el 2004. Espanya el va ratificar el 2007, i entrà en vigor el 2008. El conveni té com a objecte animar les autoritats públiques a adoptar polítiques i mesures a escala local, regional, nacional i internacional per protegir, planificar i gestionar els paisatges europeus amb vista a conservar-ne i millorar-ne la qualitat; i també portar el públic general, les institucions i les autoritats locals i regionals a reconèixer el valor i la importància del paisatge, i a prendre part en les decisions públiques que hi tenen relació.
A la Comunitat Valenciana, la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge del 2014 atorga al paisatge el paper d'element estructural principal des del qual s'orienta l'urbanisme, a través del concepte d'infraestructura verda, que comprèn totes les escales del territori i de la planificació d'aquest.
Per tot això, la implantació de formació de nivell universitari en aquests camps revesteix un especial interès per a la societat, ja que per a la posada en marxa i l'elaboració dels instruments previstos en la Llei, les administracions públiques i les empreses necessiten professionals altament qualificats amb una formació multidisciplinària en allò que a nivell europeu adopta majoritàriament la denominació d'arquitectura del paisatge (landscape architecture), formació que es plasma en programes acadèmics de llarga tradició en nombrosos països del món.
La raó de fons que explica la integració del paisatgisme en l'oferta acadèmica de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València és el salt operat en aquesta disciplina en les darreres dècades, des de la dimensió tradicional, que l'associava a l'horticultura i la jardineria, a una dimensió arquitectònica i urbanística, que situa el paisatgisme dins de l'esfera de les disciplines projectuals i n'abraça totes les escales, des del disseny fins al projecte arquitectònic, i des del projecte urbà fins a l'ordenació del territori.
L'orientació de l'arquitectura del paisatge des de la dimensió arquitectònica i urbanística és perfectament compatible amb un reconeixement obert del caràcter de camp multidisciplinari d'aquesta, ja que inclou components ben diversos: disciplines projectuals i de disseny, arts creatives, tecnologia, ciències mediambientals i ciències socials.
La formació en arquitectura del paisatge té, en definitiva, un caràcter fortament transversal, per la qual cosa actualment és objecte d'un procés d'homogeneïtzació dins de l'àmbit de la Unió Europea, sota la denominació de projecte LE:NOTRE, coordinat pel European Council of Landscape Architecture Schools (ECLAS), en el qual participen més de cent universitats. El projecte LE:NOTRE, juntament amb les recomanacions per a la formació en arquitectura del paisatge de la International Federation of Landscape Architecture (IFLA), han sigut els referents bàsics per a l'elaboració del Pla d'estudis del màster.
Atès l'enquadrament del títol en el marc europeu i en la legislació vigent, la finalitat del títol de Màster Universitari en Arquitectura del Paisatge és l'adquisició per part de l'estudiant d'una formació avançada, de caràcter especialitzat i multidisciplinari, orientada a l'especialització professional en l'anàlisi, la planificació, el disseny, la gestió i la conservació del paisatge urbà i territorial.
Els àmbits de coneixement associats a aquests objectius formatius són els següents:
Planificació, ordenació, projecte i disseny del paisatge urbà i territorial
Projecte i planificació del paisatge, com a instrument de l'ordenació urbana i territorial
Teoria, composició i representació del paisatge: anàlisi i valoració cartogràfiques, visuals, històriques i culturals del paisatge urbà i territorial
Regeneració, restauració i recomposició de paisatges urbans, culturals i infraestructurals
Construcció, gestió i conservació del paisatge urbà i territorial
Ecologia, ciències mediambientals i material vegetal aplicats al projecte i la planificació del paisatge
El Màster Universitari en Arquitectura del Paisatge consta de 120 crèdits ECTS, dels quals 30 corresponen al treball de fi de màster.
Es descriuen a continuació breument els mòduls i les matèries del pla.
a) Mòdul de Coneixement del Paisatge:
El mòdul de Coneixement del Paisatge té assignats 22,5 ECTS, i està integrat per dues matèries obligatòries: Medi Ambient i Paisatge, de 13,5 ECTS, i Teoria i Història del Paisatge, de 9 ECTS. És un mòdul de formació bàsica en dos camps complementaris: l'historicocultural i el de les ciències ambientals, amb una orientació aplicada al paisatge en tots dos.
b) Mòdul de Projecte, Planificació i Gestió del Paisatge:
El mòdul de Projecte, Planificació i Gestió del Paisatge té assignats 36 ECTS, i està integrat per les matèries obligatòries de Projecte del Paisatge, i Planificació i Gestió del Paisatge, ambdues de 18 ECTS. És un mòdul de caràcter projectual, l'ensenyament del qual es desenvoluparà mitjançant el sistema de taller.
c) Mòdul d'Instruments i Tècniques:
El mòdul d'Instruments i Tècniques té assignats 27 ECTS, i està integrat per les matèries obligatòries de Representació del Paisatge, de 9 ECTS; Tecnologia del Paisatge, de 13,5 ECTS, i Legislació i Gestió del Paisatge, de 4,5 ECTS. És un mòdul de caràcter tecnicoinstrumental, que proporciona eines gràfiques, tecnològiques i normatives.
d) Mòdul de Complements Formatius:
El Mòdul de Complements Formatius té assignats 9 ECTS, i es compon d'una única matèria: Complements Formatius en Paisatge. Aquesta matèria integrarà una sèrie d'assignatures optatives que tenen com a objectiu aprofundir en aspectes específics d'algunes de les diferents matèries que componen el màster, com a inici d'una especialització.
Les assignatures optatives de la matèria Complements Formatius en Paisatge s'oferiran sobre la base de la capacitat docent dels departaments implicats en la impartició i de la demanda. És a dir, no s'oferiran si algun dels departaments responsables té un índex de càrrega docent excessiu, o si s'espera una baixa matrícula.
e) Mòdul de Treball de Fi de Màster:
El Mòdul de Treball de Fi de Màster té assignats 30 ECTS, i es compon d'una única matèria: el projecte de fi de màster, que consisteix en l'elaboració, presentació i defensa davant un tribunal universitari, una vegada obtinguts tots els crèdits de màster, d'un exercici original realitzat individualment. L'exercici consistirà en un treball de projecte, planificació o gestió del paisatge, en el qual se sintetitzen les competències adquirides en el màster, desenvolupat en un format professional, amb compliment de la reglamentació tècnica, urbanística i administrativa aplicable.
Amb això, el mòdul de Treball de Fi de Màster compleix les recomanacions del document ECLAS Guidance on Landscape Architecture Education. The Tuning Project ECLAS-LE:NOTRE, que recomana un mínim de 30 ECTS per a aquest mòdul.
Amb aquesta estructura, el programa acadèmic proposat compleix els requisits per a ser acreditat per la International Federation of Landscape Architecture (IFLA) assenyalats en l'IFLA Charter for Landscape Architectural Education, que recomana que els programes de màster en arquitectura del paisatge siguen de nivell universitari i de no menys de 120 ECTS, dels quals un mínim d'un 50 % han de destinar-se a treball projectual. Aquesta recomanació està recollida igualment en l'ECLAS Guidance on Landscape Architecture Education. The Tuning Project ECLAS-LE:NOTRE.
Amb l'estructura proposada, els ECTS de caràcter projectual són la suma dels assignats a les matèries de Projecte del Paisatge (18 ECTS), Planificació del Paisatge (18 ECTS) i projecte de fi de màster (30 ECTS), la qual cosa suposa un total de 66 ECTS, i una proporció del 55%. El desglossament per matèries, a més, reflecteix la interdisciplinarietat i la integració de teoria i pràctica que s'identifiquen com a trets disciplinaris característics de l'arquitectura del paisatge en l'ECLAS Guidance on Landscape Architecture Education. The Tuning Project ECLAS-LI:NOTRE.
El màster estarà dirigit preferentment a estudiants en possessió de les titulacions de grau següents:
Grau en Arquitectura / Fonaments de l'Arquitectura
Grau en Arquitectura Tècnica / Enginyeria de l'Edificació
Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural
Grau en Enginyeria Forestal i del Medi Natural
Grau en Enginyeria Civil
Grau en Enginyeria d'Obres Públiques
Aquelles persones que posseïsquen un títol universitari equivalent a les titulacions esmentades.
També hi podran ser admesos titulats d'altres graus que acrediten tres anys d'experiència professional en una empresa pública o privada de reconegut prestigi relacionada amb el paisatgisme, després que la Comissió Acadèmica del Màster valore el seu currículum. Igualment, podran ser-hi admesos alumnes amb les titulacions de nivell màster corresponents als graus assenyalats.
El màster no marca línies d'especialitat predefinides, però permet orientar lliurement els inicis d'una especialització a través de les assignatures optatives del mòdul de Complements Formatius.
Els criteris d'admissió es basaran en els aspectes següents:
Adequació de l'expedient acadèmic als continguts del màster.
Expedient acadèmic.
Experiència laboral en l'àmbit de l'arquitectura, l'enginyeria, l'urbanisme, la jardineria i el paisatge.
La docència en el màster es fa íntegrament en castellà. Per això, els estudiants d'aquells països en els quals aquest idioma no siga oficial hauran d'acreditar per a accedir al màster un nivell B2 d'espanyol o superior, dels assenyalats en el Marc comú europeu de referència per a les llengües (MCER).
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura
Departaments de Composició Arquitectònica, Construccions Arquitectòniques, Expressió Gràfica Arquitectònica, Economia i Ciències Socials, Ecosistemes Agroforestals, Escultura, Enginyeria Rural i Agroalimentària, Mecànica dels Medis Continus i Teoria d'Estructures, Organització d'Empreses, Pintura, Projectes Arquitectònics, Química i Urbanisme.
Càtedra Blanca-Cemex, Càtedra Ceràmica-Ascer, Càtedra de Municipis Sostenibles, Germanor Nacional d'Arquitectes, Col·legi d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, Institut Valencià de l'Edificació, i Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.