València supera ja els 4.500 €/m²

El preu mitjà de l'obra nova plurifamiliar a València supera ja els 4.500 €/m², després d'una pujada de vora el 10% en tot just un trimestre. Així ho reflecteix l'últim informe corresponent al segon trimestre de 2026 de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), que constata un nou salt en els preus i evidencia que l'accés a l'habitatge es tensa a un ritme cada vegada més difícil d'absorbir pel mercat.

“La dada és molt contundent”, assenyala Fernando Cos-Gayón, director de la Càtedra. “No estem davant d’una oscil·lació conjuntural del mercat, sinó davant la consolidació d'una emergència residencial de fons. València s'està quedant sense habitatge assequible”, adverteix.

La pressió, estesa als municipis circumdants

Segons la Càtedra, el problema ja no pot analitzar-se únicament des dels límits administratius de la ciutat. València funciona avui, des del punt de vista residencial, com una verdadera “ciutat metropolitana”. La pressió s'ha estès cap a l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud, Sagunt i altres municipis de la corona urbana, que ja no actuen com a alternativa assequible, sinó com a prolongació d'un mercat tensat.

“El problema ja no cap dins del terme municipal”, apunta Cos-Gayón. “La demanda es mou en clau metropolitana, però continuem planificant, tramitant i produint habitatge com si poguera resoldre's municipi a municipi”, afig.

La Comunitat Valenciana, 590.000 habitants més en l'última dècada

L'informe indica que aquesta tensió té una causa estructural: el creixement demogràfic i la formació de noves llars avancen a un ritme que la producció residencial no és capaç d'absorbir. La Comunitat Valenciana ha passat de 4,96 milions d'habitants en el 2016 a 5.549.539 a l'abril de 2026, incorporant-hi en tot just una dècada prop de 590.000 residents. A més, les projeccions apunten al fet que podria situar-se a l'entorn dels 6,3 milions d'habitants el 2039.

A aquesta pressió se suma el dèficit residencial advertit pel Banc d'Espanya. Entre 2021 i 2025, Espanya hauria acumulat un dèficit pròxim a 750.000 habitatges per la diferència entre les noves llars creades i els habitatges acabats. Només en el 2025 es van formar al voltant de 240.000 noves llars, enfront d'uns 92.000 habitatges finalitzats.

“Quan la població creix, les llars es multipliquen, i l'habitatge no es produeix al mateix ritme, la conseqüència és inevitable: pugen els preus, es tensa el lloguer i s'expulsa joves i rendes mitjanes del mercat”, afirma Cos-Gayón.

El lloguer tampoc ofereix ja una eixida

És el lloguer la solució? Ja no. Segons l'informe, la renda mitjana residencial a València se situa entorn dels 1.780 euros mensuals, pràcticament el doble que en el 2019. A més, el mercat temporal ha deixat de ser un fenomen marginal per a convertir-se en una peça rellevant del sistema.

“Quan la compra queda fora de l'abast i el lloguer deixa de ser una alternativa raonable, l'habitatge es converteix en una frontera vital”, assenyala Cos-Gayón. “El problema ja no és triar entre comprar o llogar, és que una part creixent de la societat no pot fer cap de les dues coses”, matisa.

“L'habitatge protegit no protegeix si no es construeix”

En aquest context, la Càtedra considera especialment greu l'absència d'habitatge protegit amb escala suficient. “L'habitatge protegit no protegeix si no es construeix”, afirma Cos-Gayón. “Una reserva de sòl no és una clau, una qualificació urbanística no és una llar i un mòdul que no permet construir no genera habitatge assequible”, aclareix.

L'informe recorda que un habitatge lliure de 60 m² útils a València arriba ja a un preu estimat de 318.000 euros, clarament fora de la capacitat raonable de compra d'una parella jove amb dos salaris mitjans. Segons les simulacions de la Càtedra, aquesta mateixa llar tindria una capacitat d'accés còmode de 161.917 euros, si prenem com a referència un límit de 3,5 vegades la renda bruta anual.

L'habitatge de protecció pública jove, una porta real

No obstant això, segons l'informe, l'habitatge de protecció pública (VPP) jove sí que podria obrir una porta real. Amb el mòdul vigent de 2.400 €/m² útil, un habitatge jove de 60 m² útils se situaria en 144.000 euros, dins d'una ràtio assumible per a una parella jove. El problema és que, amb aquest mòdul, la promoció no resulta viable en la proporció que es necessita. Amb un mòdul actualitzat a 2.600 €/m² útil, aquest mateix habitatge aconseguiria 156.000 euros, i encara es mantindria dins d'un llindar raonable d'accés.

“Actualitzar el mòdul no és encarir l'habitatge protegit”, explica Cos-Gayón. “És fer possible que existisca. Un mòdul artificialment baix pot semblar socialment desitjable en el paper, però si impedeix construir, el seu resultat és profundament antisocial”, aclareix.

València disposa de sòl protegit identificat per a edificar més de 2.300 habitatges

La Càtedra recorda, a més, que València disposa de sòl protegit identificat: 260.157,58 m² de superfície edificable residencial, amb capacitat estimada per a 2.312 habitatges possibles, en parcel·les de titularitat pública i privada. “Hi ha sòl protegit, hi ha demanda solvent si el producte s'ajusta a la renda real i hi ha una tipologia jove que pot ser accessible. El que falta és convertir la possibilitat urbanística en producció efectiva”, resumeix Cos-Gayón.

L'informe conclou que l'actualització del mòdul de VPP realitzada és necessària, però no suficient. L'emergència residencial exigeix activar sòl protegit, reduir terminis administratius, impulsar la col·laboració publicoprivada, revisar la fiscalitat de l'habitatge assequible, industrialitzar la producció residencial i reconèixer una verdadera tipologia d'habitatge assequible en lloguer.

“El que falta no és diagnòstic, falta execució”, conclou Fernando Cos-Gayón. “València necessita una política de ciutat metropolitana, no una suma de respostes municipals. Necessita VPP viable, no VPP merament anunciada”, finalitza.

La Càtedra Observatori de l'Habitatge, 10 anys d'anàlisi científica, tècnic, objectiu i públic del mercat immobiliari valencià

Creada l’any 2016, la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la UPV té per objecte analitzar el mercat immobiliari de València de manera científica, tècnica, objectiva i pública, des d'un enfocament institucional, centrat en l'estudi del comportament de la demanda i la seua relació amb l'oferta, especialment a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

El seu patronat compta amb el patrocini de Talvion, LandCo, DLS Homes, Doyou Mitjana, HUB d'Inversió Immobiliària, Urbania Developer, l'Associació de Promotors de València (APROVA), Viviendea, Be Habite 3D, Viratge, Edicover, SFI Consulting, Broseta, ASICVAL i el Col·legi Oficial d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de València.