Investigació sobre l'infart de miocardi

Un estudi de l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, de l'Hospital Clínic Universitari de València, la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV), la Unitat d'Imatge Cardíaca d'Ascires Grup Biomèdic i la Unitat d'Investigació Conjunta Ascires-UPV aporta l’evidència rellevant en el camp de la imatge cardíaca avançada i la cardiologia clínica, demostrant que el mal provocat per un infart de miocardi no es limita únicament a la zona afectada, sinó que es pot estendre funcionalment a regions remotes del ventricle. La identificació d'aquesta disfunció podria tenir implicacions importants, entre les quals cal destacar: millorar l'avaluació pronòstica dels pacients, detectar deterioració cardíaca abans que apareguen símptomes o alteracions més evidents i establir estratègies terapèutiques més precoces i personalitzades.

L'estudi s'ha centrat en les conseqüències de l'infart de miocardi, una de les principals manifestacions de la cardiopatia isquèmica. A escala global, les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort. Segons l'Organització Mundial de la Salut, provoquen prop de 18 milions de defuncions a l'any i, entre les quals, l'infart de miocardi representa una proporció molt significativa. A Espanya i altres països desenvolupats, la supervivència després d'un infart ha millorat notablement gràcies als avanços en el tractament agut. Tanmateix, això ha incrementat el nombre de pacients que viuen amb seqüeles cròniques, com la disfunció ventricular i el risc d'insuficiència cardíaca. En aquest context, tècniques com la ressonància magnètica cardíaca amb anàlisi de deformació miocàrdica (strain) es perfilen com a eines clau per a avançar cap a una medicina més precisa i personalitzada.

L'objectiu principal de la investigació actual, els resultats de la qual s'han publicat en Clinical Cardiology, va ser avaluar la disfunció ventricular remota en pacients amb infart de miocardi crònic mitjançant tècniques avançades de ressonància magnètica cardíaca, concretament l'anàlisi de deformació (strain) mitjançant feature tracking (seguiment de característiques). En particular, “es buscava determinar si les regions del cor aparentment no afectades directament per l'infart també presenten alteracions funcionals subtils, la qual cosa podria millorar la detecció precoç de la deterioració global del cor i optimitzar l'estratificació del risc en aquests pacients”, explica la doctora Irene del Canto, primera autora de l'estudi.

La investigació ha sigut liderada per la doctora Irene del Canto Serrano, del Grup d'Investigació en Electrofisiologia Cardíaca Experimental d'INCLIVA i professora titular del Departament d'Enginyeria Electrònica de la UV; i per David Moratal, catedràtic del Departament d'Enginyeria Electrònica de la UPV. Hi han intervingut, a més, els doctors Francisco Javier Chorro Gascó i Vicente Bodí Peris, coordinadors, respectivament, del Grup d'Investigació en Electrofisiologia Cardíaca Experiemental i del Grup d'Investigació Translacional en Cardiopatia Isquèmica i del Grup d'Investigació en Electrofisiologia Cardíaca Experimental i d'INCLIVA. Tots dos són facultatius del Servei de Cardiologia de l'Hospital Clínic Universitari de València i catedràtics de la Facultat de Medicina de la UV. Tots els investigadors pertanyen al CIBERCV (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars), de l'Institut de Salut Carles III. Hi han participat també els doctors María Pilar López-Lereu i José Vicente Monmeneu, de la Unitat d'Imatge Cardíaca d'Ascires Grup Biomèdic.

Estudi previ en població sana i ús de tècniques avançades d'imatge

El punt de partida d'aquesta investigació va ser un estudi previ realitzat en població sana, en el qual es van establir valors de referència normalitzats per als paràmetres de deformació miocàrdica obtinguts mitjançant ressonància magnètica cardíaca. “Disposar d'aquests valors normals va permetre, en aquest estudi, comparar de manera precisa els resultats obtinguts en pacients amb infart crònic i detectar desviacions subtils que no serien evidents amb tècniques convencionals. Aquest enfocament facilita una avaluació més precisa i quantitativa de la funció cardíaca, i supera les limitacions de mesures tradicionals com la fracció d'ejecció”, destaca el professor David Moratal.

“Aquest estudi ha analitzat com és possible detectar disfunció cardíaca en regions del cor allunyades de l'àrea directament afectada després d’un infart, utilitzant tècniques avançades d'imatge”, indica la doctora Irene del Canto. En concret, els investigadors van emprar la tècnica de ressonància magnètica cardíaca juntament amb una eina anomenada feature tracking, que permet quantificar de manera precisa com es deforma el múscul cardíac durant el cicle cardíac. Aquesta metodologia ofereix una avaluació més sensible de la funció del cor que els mètodes convencionals. La investigació es va realitzar en pacients amb infart de miocardi crònic, analitzant imatges obtingudes per ressonància magnètica cardíaca per a identificar alteracions funcionals no evidents en regions aparentment sanes del cor.

L'estudi ha comptat amb finançament de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (CIGE/2023/88), l'Agència Valenciana de la Innovació Generalitat Valenciana (INNCAD00/19/085) i l'Institut de Salut Carles III/European Regional Development Fund (CB16/11/00486, PIE15/00013).

Referència de l'article:

Del Canto, I., Lopez-Lereu, M. P., Monmeneu, J. V., Chorro, F. J., Bodí, V., & Moratal, D. (2026). “Assessment of remalnom ventricular dysfunction by cardiac magnetic resonance feature tracking strain in chronic infarction. Clinical radiology”, 93, 107205. https://doi.org/10.1016/j.crad.2025.107205