La lluita dels ningú

“Els ningú: els fills de ningú, els amos de res.
Els ningú: els no ningú, els menystinguts, corrent la llebre, morint la vida, fotuts, refotuts.
Que no són, encara que siguen.
Que no parlen idiomes, sinó dialectes.
Que no professen religions, sinó supersticions.
Que no fan art, sinó artesania.
Que no practiquen cultura, sinó folklore.
Que no són éssers humans, sinó recursos humans.
Que no tenen cara, sinó braços.
Que no tenen nom, sinó número.
Que no figuren en la història universal, sinó en la crònica roja de la premsa local.
Els ningú, que costen menys que la bala que els mata”.

Per a rebel·lar-se contra la pobresa i la injustícia, per a combatre la dramàtica realitat i posar-se del costat dels ningú als quals amb la seua màgia i la seua cruesa va visibilitzar Galeano, va nàixer fa 25 anys el Centre de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València (CCD-UPV), una entitat amb un compromís real i ferm amb el desenvolupament humà i sostenible. Sí, de tots.

En commemoració de l'efemèride, i per a donar a conèixer l'extraordinari treball realitzat pels cooperants i l'equip del CCD, la sala n-1 del campus de Vera (València) de la UPV acull fins al pròxim 22 d'abril l'exposició “Imatges que conten: 25 anys de cooperació al desenvolupament a la UPV”, una selecció de 72 fotografies guardonades en el concurs “Instantànies de Cooperació”, realitzat anualment pel CCD que arreplega mirades diverses sobre la cooperació internacional i el compromís social, articulades entorn de programes formatius, beques de mobilitat internacional, programes d'investigació aplicada al desenvolupament humà, o activitats de sensibilització i promoció del voluntariat i la participació ciutadana.

“Només quan l'últim arbre haja sigut tallat…”

Miguel Soriano Juan estudiava el Màster en Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la UPV quan, en el 2015, va viatjar a Guatemala per a una estada de 5 mesos amb el Programa de Cooperació al Desenvolupament (ara Meridies B) i l'Associació de Formació per al Desenvolupament Integral (AFOPADI).

Allí, en una de les regions més pobres del país, el departament d'Huehuetenango, Miguel va dur a terme, a més de suport tècnic, un estudi sobre els recursos hídrics de la població de San Ildefonso Ixtahucan, i va obrir un camí que han seguit més d'una quinzena d'alumnes sota el guiatge d'AFOPADI.

Allí, la lluita, que va continuar l'any següent Javier Vallés -aleshores estudiant d'arquitectura UPV- se centra en la lluita contra l'explotació minera que contamina les seues aigües i els seus sòls amb la connivència de la corrupció política.

“Més de mil llauradors sense a penes formació es planten enfront de l'Ajuntament amb l'esperança que, algun dia, les coses canvien. Però comencen les formalitats i el fals discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, que bé es coneix el poble. A qui pretens enganyar, Sr. alcalde? Només quan l'últim arbre haja sigut tallat, només quan l'últim riu haja sigut contaminat, només quan l'últim peix haja sigut pescat, només ací t'adonaràs que els diners no es poden menjar”, protesten des d'AFOPADI.

Pablo i Luisa obrin el camí a 22 dones amb diversitat funcional a Ziguinchor ( Senegal)

A l'octubre de 2017, Pablo Valiente, aleshores estudiant del Màster en Enginyeria del Disseny UPV, va viatjar al Senegal guiat per l'ONG Dexde (Design for developement) per a realitzar les pràctiques del seu treball final (TFM) al costat del grup Kalamisoo, integrat per 22 dones amb diversitat funcional.

El seu projecte, consistent en el disseny i desenvolupament d'una família de productes fets de fulla de palma que Kalamisoo ven al seu taller, en zones turístiques de la zona i fins i tot a Europa amb el suport de Dexde, va tenir continuïtat l'any següent quan Luisa Tóvar, alumna del grau en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte es va encarregar de dur a terme un estudi de tècniques de reciclatge de plàstic per al desenvolupament de productes destinats a la venda i l’obtenció de beneficis per a la comunitat local.

Cristina, Elena, el mur de la vergonya, la carretera a Nampula…

Són només algunes de les històries amagades darrere de les fotografies que visibilitzen el treball de centenars de cooperants amb segell UPV. Històries de pobresa, com la de Cristina, que admira amb il·lusió les fotografies que li va fer César a San Pablo (Guatemala), un xicotet llogaret oblidat on els problemes socials i la delinqüència han impedit la seua inclusió en el mapa turístic (on no es troba un sol hostal en desenes de quilòmetres).

O la d'Elena, la dona de 88 anys que pinta la seua casa de blau celeste cada dues primaveres a Dajabón (República Dominicana), on el CCD ha proveït d'aigua i estufes poblacions limítrofes gràcies al Programa de Pequeños Subsidios del Fondo para el Medio Ambiente Mundial (PPS) i Meridies 2018.

O també la del “El mur de la vergonya”, de Pablo Ortín Soriano a Lima ( Perú), que mostra, “a un costat, un dels focus de pobresa urbana més grans del Perú. A l'altre, un districte de xalets amb alt nivell econòmic. Al mig, un mur que separa persones i realitats, i manifesta la injustícia i la desigualtat del món”.

Són imatges que narren realitats incòmodes, difícils, com “de retorn a casa”, la fotografia d'un capvespre a la carretera N1, de camí a Nampula (Moçambic), “on la pols es mescla amb la calor que encara queda del dia… Xiquetes i xiquets caminen de tornada a casa després de l'escola, alguns en silenci, uns altres jugant. Els adults carreguen el que poden: llenya, poals, cansament… Tots saben que cal arribar a casa abans que enfosquisca”.

Infàncies atacades… i ‘remers experts’

Infàncies atacades, que defensen el seu dret a jugar, encara que siga sobre l'esquelet d'un cotxe destrossat a Figuig (el Marroc) o volant “la milotxa de la llibertat” als campaments de la població refugiada saharahui a Wilaya de Bojador, són un altre dels missatges que envien fotografies que impacten.

I ho fan mostrant, en molts casos, xiquets i xiquetes que compaginen com poden el seu dret a una infància feliç amb la necessitat de treballar per a tirar avant les seues vides i les de les seues famílies com els menuts escalant palmeres o arreplegant xarcies després d'un dia de pesca a Oussouye ( Senegal).

O els ‘remers experts’ recomanats per a travessar el llac Phewa, a la Vall de Pokhara (Nepal)… un xiquet de 7 anys i una anciana.

Drets socials?

Junt amb els xiquets i les xiquetes, les dones són el col·lectiu més vulnerable al qual els cooperants s'esforcen a secundar, protegir i reforçar, i l'exposició n’és bona mostra. La imatge de Gloria Deus, reina del carrer que visibilitza el moviment drag a Guatemala, o la de les dones de San Miguel Pelón (Hondures), que dissenyen el quadre de despeses després de guanyar el premi d'emprenedoria amb el seu negoci de producció d'ous i gallines criolles, parlen per si soles, com la desgastada mirada de l'ancià de Riu Omo, a Etiòpia.

“En el mateix vaixell”, mostra al seu torn cooperants i treballadors tornant cada dia del treball junts, “apegats, agarrant-nos uns als altres a causa de les turbulències del camí. I les moltes vegades que s'afona el camió dins del fang, tots baixem, espentem, excavem”, conta María José Martínez Piña, cooperant del Project Outre-mer (CIPO) a Kribi, Camerun.

Les bodes d'or de Patrice i Zaji

Però fins i tot en les circumstàncies més adverses, l'alegria és també a vegades capaç d'obrir-se pas, com a Kitega (Uganda), on Joel celebra exultant la seua graduació, o al parc central de Nebaj (Guatemala), on lideresses indígenes duen a terme una cerimònia maia amb foc, flors, ciris i encens.

Tots són moments viscuts per cooperants que treballen, sense descans, per ajudar a crear un món millor, estudiants i professionals de la UPV implicats en projectes que, com explica Mª de los Llanos Gómez Torres, directora del CCD, tenen com a objectiu “la construcció de societats més justes, sostenibles i solidàries”.

Mentre tot això succeeix, a Baasneeré (Burkina Faso), en un país on l'esperança de vida a penes arriba als 60 anys, Patrice i Zaji celebren les seues bodes d'or. Ho fan amb una festa gegant, en un lloc on el cristianisme, l'islam i les creences tradicionals conviuen en pau i tothom vol ser partícip de l'esdeveniment.

Tal vegada, des d'allí, ens estan enviant un missatge que tots hauríem de comprendre.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu