•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L'últim informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), corresponent al tercer trimestre de 2025, revela de nou una dada alarmant: el preu mitjà de l'habitatge nou s'ha duplicat des de 2019 a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. El valor mitjà de venda supera ja els 3.700 €/m² en la capital i arriba a més de 4.500 €/m² en municipis com Godella, Almàssera o el Puig. “La conseqüència és clara: un mercat que creix en xifres, però es buida d'accessibilitat”, adverteix Fernando Cos-Gayón López, director de la Càtedra.

L'informe assenyala que l'oferta efectiva d'obra nova s'ha reduït més d'un 80% en sis anys. Vuit districtes de la ciutat manquen de promocions actives i les poques que existeixen es dirigeixen a compradors d'alta renda o inversors internacionals. Els salaris, en canvi, a penes han crescut un 10% des de 2019. Avui l'esforç mitjà per a adquirir un habitatge supera el 45% dels ingressos nets d'una llar tipus, molt per damunt del llindar d'accessibilitat recomanat per la Unió Europea, que se situa en el 30%.
“El mercat és estadísticament visible, però socialment invisible”, explica Cos-Gayón. “Les famílies treballadores són les grans absents del nou cicle immobiliari”, hi afig.

València, amb un augment interanual del 17,1%, lidera l'encariment del lloguer a Espanya en el 2025.

La tensió està també molt present en el mercat del lloguer. De fet, València lidera en el 2025 l'encariment del lloguer a Espanya, amb un augment interanual del 17,1%. El preu mitja mensual arriba als 1.674 euros, la qual cosa converteix l'arrendament en una opció inviable per a bona part de la població treballadora i jove. “El 35% dels contractes signats són ja de caràcter temporal o de curta estada, mentre el lloguer de llarga duració es redueix per la inseguretat jurídica i la retirada d'oferta després de la Llei d'Habitatge 12/2023”, remarca Cos-Gayón.

A més, el director de la Càtedra postil·la que aquesta situació “cronifica el desarrelament urbà: joves que retarden la seua emancipació, famílies desplaçades a la perifèria i treballadors essencials que ja no poden viure a la ciutat on treballen”.

El creixement demogràfic agreuja la pressió

Espanya va arribar l'1 de gener de 2025 a una població total de 49,08 milions d'habitants, i va superar per primera vegada la barrera dels 49 milions. El creixement anual de 2024 va ser de més de 458.000 persones, degut íntegrament al saldo migratori positiu. En aquest aspecte, la Comunitat Valenciana ha sigut una de les regions més dinàmiques: la seua població ha crescut un 5,5% des de 2022, i el 84% d'aquest augment prové de població estrangera, segons dades referenciades en l'informe. Aquest creixement, encara que positiu, segons l'Observatori, “agreuja la pressió sobre un parc d'habitatge que ja és insuficient, sense una estratègia coordinada entre administracions”.

En aquest context, l'informe identifica el cost de construcció com un “obstacle determinant. Els materials, l'energia i la mà d'obra han encarit l'edificació fins a fer-la inviable en molts casos. Les vacants de treballadors en el sector s'han multiplicat per quatre en l'última dècada i la fragmentació empresarial impedeix assumir grans promocions públiques o privades”.
“Continuar edificant amb mètodes tradicionals és insostenible”, afirma Cos-Gayón. “El sector necessita industrialitzar-se per a recuperar escala, reduir costos i tornar a produir habitatge a un ritme d'acord amb la demanda real”, esmenta.

La construcció industrialitzada com a solució

“La construcció industrialitzada”, assenyalen des de la Càtedra, “permet reduir els terminis d'obra, estabilitzar costos i garantir qualitat. L'exemple històric del primer edifici de la UPV, dissenyat per Joaquín Hernández i construït en només 12 mesos, entre 1969 i 1970, amb un sistema totalment prefabricat, demostra que la rapidesa i la durabilitat poden conviure. 55 anys després, l'edifici continua operatiu, recordant que la visió tècnica i la planificació industrial són compatibles amb la permanència i l'excel·lència”, afirmen.

L'informe conclou que Espanya necessita redefinir la seua política d'habitatge. “L'anomenat habitatge assequible viable ha de ser digne, sostenible i replicable, però també econòmicament possible. No es tracta de competir amb l'habitatge lliure, sinó d'oferir llars als qui avui estan exclosos del mercat”, indica.

“Les dades no són destí, sinó mapa”, conclou Cos-Gayón. “I el mapa de 2025 assenyala un rumb clar: industrialitzar per a construir més, redefinir l'habitatge assequible i retornar a les ciutats la seua funció essencial: ser llocs d'acolliment, no d'expulsió”, conclou el catedràtic.