•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent a l'Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), i del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), juntament amb la Unitat Mixta UPV-Centre d'Investigació Príncipe Felipe (CIPF), ha desenvolupat en fase preclínica unes innovadores nanopartícules que són capaces de localitzar i eliminar cèl·lules tumorals senescents, responsables de recaigudes en càncer. El treball s'ha publicat en la revista Biomaterials.

Les cèl·lules senescents són les que deixen de dividir-se, però no moren. En casos de càncer, encara que al principi frenen l'avanç del tumor, amb el temps poden generar un entorn tumoral inflamatori i afavorir la reaparició de la malaltia. Fins ara, els fàrmacs coneguts com a senilítics han mostrat una certa eficàcia contra aquestes cèl·lules cancerígenes senescents, però els forts efectes secundaris n’han limitat l’aplicació clínica.

En el seu treball, l'equip de la UPV, CIBER-BBN, IIS La Fe i CIPF, ha dissenyat nanopartícules de sílice mesoporosa, carregades amb el fàrmac navitoclax i recobertes amb un anticòs que reconeix una proteïna sobreexpresada en la superfície de les cèl·lules senescents: la DPP4. Així, les nanopartícules actuen com un “cavall de Troia”: viatgen per l'organisme sense alliberar el fàrmac i només ho fan quan detecten cèl·lules senescents en el tumor, per a aconseguir una eliminació precisa d'aquestes cèl·lules nocives.

En models preclínics de melanoma humà, aquesta estratègia de l'equip liderat per la UPV ha reduït de forma molt significativa la grandària dels tumors. “Demostràrem que és possible dirigir nanopartícules contra la proteïna DPP4 per a eliminar cèl·lules cancerígenes senescents. Això obri la porta a noves teràpies molt més selectives i amb menys efectes secundaris”, explica Ramón Martínez-Máñez, director de l'Institut IDM de la UPV.

Un tractament en dues etapes

El tractament combina dos passos, la qual cosa els investigadors diuen estratègia one-two punch: primer, s'administra palbociclib, un fàrmac ja en ús clínic que indueix la senescència de les cèl·lules tumorals. Després, les nanopartícules localitzen i destrueixen aquestes cèl·lules, i n’alliberen el navitoclax a l’interior. “D'aquesta manera no solament frenem el creixement del tumor, sinó que evitem que aquestes cèl·lules persistents puguen provocar recaigudes”, hi afegeix Alba García-Fernández, del CIBER-BBN i de l’IDM-UPV.

La principal novetat de l'estudi dels investigadors valencians és haver identificat que la proteïna DPP4 s'expressa de manera molt elevada en cèl·lules tumorals senescents de melanoma i han dissenyat una de les poques nanopartícules que ataquen de forma dirigida aquestes cèl·lules a través d'aquest marcador de superfície. “Aquesta troballa permet dissenyar sistemes més precisos, que utilitzen DPP4 com a diana, i obrin noves vies en teràpies contra el càncer”, apunta Alba García-Fernández.

A més de melanoma, l'equip de la UPV recorda que aquesta estratègia podria aplicar-se en altres tipus de càncer i també en malalties associades a l'envelliment, en què l'acumulació de cèl·lules senescents exerceix un paper important.

“És un pas més cap al desenvolupament de nanomedecines personalitzades i més segures. El nostre treball demostra que podem dissenyar sistemes intel·ligents que reconeguen determinades cèl·lules nocives i hi actuen de manera preferent”, conclou Ramón Martínez-Máñez.