90 crèdits
Crèdit 35,34 €
(2024/2025)
50 places
(2024/2025)
En determinades àrees de la indústria com ara l'automoció, l'aeroespacial, l'energia, la química, l'enginyeria civil, etc., el coneixement detallat de fenòmens complexos relacionats amb la transferència de massa (mecànica de fluids) i d'energia (gestió tèrmica, transmissió de calor) és fonamental per al disseny, el desenvolupament i l'optimització de sistemes que puguen ser implementats en productes d'aquestes indústries. Alguns exemples d'aplicacions es llisten a continuació:
El coneixement i la recerca en totes aquestes àrees suposen una contribució al compliment dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, que tenen com a funció fonamental l'erradicació de la pobresa i la protecció del planeta.
Les tècniques d'anàlisi d'aquests fenòmens poden ser experimentals o teòriques. Les tècniques experimentals permeten conèixer els fenòmens directament mitjançant la determinació de les diferents variables amb les corresponents tècniques de mesurament en models físics o sistemes a escala que representen el sistema real. No obstant això, la quantitat d'informació disponible pot ser limitada i insuficient i, a més, el cost econòmic de determinades tècniques experimentals és molt elevat.
D'altra banda, els models teòrics fan servir les equacions fonamentals de conservació (transport, massa, energia, turbulència...) per a la determinació dels processos termofluidodinàmics que s'ocasionen en un sistema, mitjançant una sèrie de mètodes i algorismes numèrics que permeten reproduir el comportament d'aquest sistema. Els darrers anys s'han produït grans avanços informàtics que han permès la implementació de models cada vegada més complexos que puguen reproduir fidelment, mitjançant tècniques computacionals (computational fluid dynamics, CFD), el comportament dels sistemes en qüestió.
Això ha provocat en la indústria un interès creixent per aquestes tècniques computacionals, de manera que en l'actualitat una part molt significativa de la recerca i el desenvolupament que es porten a terme tant en 'àmbit universitari com als departaments corresponents de les diverses indústries es focalitza en aquestes tècniques computacionals. Aquest fet justifica la creixent demanda de graduats amb formació específica en aquesta àrea de coneixement per part de les àrees de la indústria especificades.
Encara que en determinades titulacions, com el Grau en Enginyeria Aeroespacial (ETSED-UPV), s'hi cobreix una part dels coneixements bàsics d'aquest camp (mètodes numèrics, mecànica de fluids, flux compressible, fenòmens de transport de massa i energia, CFD bàsic, aerodinàmica...), cal una formació complementària específica per a poder abordar amb garanties els problemes indicats més amunt.
A continuació, es presenten els diferents itineraris proposats, així com l'oferta d'assignatures per a cadascun:
El Grau en Enginyeria Aeroespacial de la UPV és el títol universitari oficial que s'ha pres com a referent per al disseny del pla d'estudis del Màster en Mecànica de Fluids Computacional de la UPV. Per tant, es considera com el grau de referència, i els seus graduats poden ser admesos en el màster esmentat. També hi poden ser admesos els graduats en altres titulacions amb competències afins, com ara el Grau d'Enginyeria Mecànica i el Grau d'Enginyeria en Tecnologies Industrials.
Així mateix, s'hi admeten, sense complements formatius, els graduats en títols equivalents als indicats en el paràgraf anterior provinents de qualsevol universitat espanyola.
Els titulats en enginyeria tècnica de la regulació anterior han d'obtenir, per la via de l'itinerari establit per a l'adaptació, el grau que corresponga.
A més, es consideren com a requisits per a l'admissió acreditar el nivell B2 en anglès i la nota d'accés a la universitat, en els termes que regule la UPV.
Els departaments que participen en la docència d'aquest màster són: