La Ratlla Verda

“Les imatges no són entitats abstractes ni immaterials, sinó construccions tècniques i culturals que condicionen la nostra percepció”. Així ho afirma Salomé Cuesta, vicerectora d'Art, Ciència, Tecnologia i Societat de la UPV, i incidir en el procés és, precisament, una de les raons de ser de “La Ratlla Verda”, la nova exposició de Bruno Delgado i Regina Rivas a l’Espai n-1 (planta baixa de la Biblioteca Central UPV), que es pot visitar amb accés lliure fins al pròxim 27 de maig.

El títol procedeix de la relació i el joc entre dos fenòmens esquius, però lèxicament pròxims. D'una banda, la ratlla verda, que pot sorgir accidentalment en una pel·lícula fotoquímica pel frec del projector sobre l'emulsió i, de l’altra, el raig verd, fenomen òptic rar, visible fugaçment en l'horitzó just abans de la posta de sol, popularitzat primer per la novel·la de Jules Verne (1882) i, poc més d'un segle després, per la pel·lícula d'Éric Rohmer (1985).

L'erosió, la ratllada, la repetició, la radiació, el mesurament de la llum i la inversió del temps, matèria de treball

Tots dos remeten a una mateixa idea, l'aparició com a esdeveniment improbable, i a partir d'aquesta relació, l'exposició reuneix pel·lícules en 16 mm i Super 8, instal·lacions, escultures a propòsit del lloc (site-specific), projectors de diapositives, un episcopi i una obra col·lectiva junt amb els estudiants del Taller Gabinet d'Optomecànica, celebrat fa uns dies, per a pensar la imatge en moviment des de la seua dimensió material, temporal i lumínica.

En les obres exposades, l'erosió, la ratllada, la repetició, la radiació, el mesurament de la llum o la inversió del temps deixen de ser efectes secundaris per a convertir-se en matèria de treball. En peces com La ratlla verda (Continuous Escratx Test), una pel·lícula negra gira esperant que el mateix ús produïsca una ratlla verda; en Four a Square (After Baldessari), l’‘atzar’ s'assaja una vegada i una altra; en Paisatge X, els raigs X alteren físicament la pel·lícula i converteixen aquesta afectació en oscil·lació lumínica…

Així mateix, la mostra inclou també Le crayon vert, una instal·lació col·lectiva, desenvolupada junt amb els participants en l’esmentat taller, el nom del qual juga amb la confusió amb Le Rayon Vert (títol de les obres de Verne i Rohmer) i està concebuda com una experiència cinematogràfica que només s'activa, cada dia, a les 13.34 hores.

Nascut a Roma

“Aquest projecte sorgeix a Roma, a l'Acadèmia d'Espanya”, conta Regina. “L'any passat, Bruno i jo ens hi vam conèixer, durant una beca, i començarem a col·laborar. Quan ens van cridar de la UPV, vam venir al març per a fer un taller amb estudiants i plantejar l'exposició. Va ser llavors quan pensàrem en l’espai, com intervenir , com situar-nos a la universitat…”, explica.

“Un dels objectius és parlar de la imatge en moviment com un material sensible, que es pot deteriorar”, afig Bruno. “Aleshores, buscant relacions d'aquesta materialitat, hem buscat límits, incisions, perforacions en el material de partida, tant del cinema com de la sala.

Per exemple, hem buscat en els murs diferents capes d'exposicions anteriors, hem buscat límits a la moqueta, hem entès els de la mateixa sala a través d'una sèrie fotogràfica, la visualitat que es té des de fora, des de l'àgora, des del vestíbul de la Biblioteca Central, que és una zona molt transitada, però alhora és molt difícil de franquejar. La gent passa, mira, però no hi entra. Per això ho hem deixat tot lliure i entrada a la llum natural”.

Perquè la llum, el temps, la mecànica, la latència, el desgast o la imperfecció són elements que configuren la percepció, que conviden a reflexionar, com apunta Salomé Cuesta, sobre “la importància d'aprendre no sols a mirar les imatges, sinó a llegir les seues condicions d'aparició”.

“Experimentar avui amb dispositius obsolets com ara projectors de 16mm, Super 8 o tecnologies òptiques analògiques aporta una consciència material i crítica sobre la producció de les imatges a les pràctiques artístiques”, destaca la vicerectora, que conclou indicant que “en última instància, el projecte ens situa en un punt d'inflexió: on veure ja no consisteix a reconèixer el que es mostra, sinó a atendre les condicions -sempre inestables- en les quals alguna cosa arriba, per un instant, a fer-se visible”.

Del Reina Sofia i l'International Film Festival de Rotterdam, a la UPV

Responsable de la col·lecció de mitjans audiovisuals del Departament de Conservació-Restauració del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Regina Rivas Tornés desenvolupa una pràctica artística i investigadora centrada en la materialitat de les imatges en moviment, l'obsolescència tecnològica i els processos tècnics que sostenen la memòria audiovisual.

Per la seua banda, Bruno Delgado Ramo és artista i cineasta amb formació en arquitectura –“encara que mai n’ha exercit”, assenyala-. La seua pràctica es desenvolupa entre el cinema experimental, la instal·lació i la investigació material sobre els mitjans cinematogràfics, entenent filmació i projecció com a processos lumínics i espacials situats.

El seu treball s'ha mostrat en festivals com l'International Film Festival de Rotterdam, Punto de Vista, EXiS Experimental Film and Vídeo Festival o Adobes Vila do Conde. Així mateix, ha realitzat residències i investigacions en centres com WIELS, Matadero Madrid, BilbaoArte i la més amunt esmentada Acadèmia d'Espanya a Roma.

UPV Pòdcast

Per a conèixer millor tant l'exposició com els seus creadors, escolta l'últim episodi de Pasearte 2.0 en UPV Pòdcast.