•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

A nivell mundial, 264 milions de persones pateixen depressió, una malaltia que a Espanya, on els trastorns mentals comuns suposen un cost del 2,2% del PIB, és la primera causa de discapacitat atribuïda a una única malaltia. Per a combatre-la, és clau la seua detecció precoç i posterior monitoratge, però el diagnòstic s'enfronta a dos grans problemes avui dia: l'absència de mesures objectives i l'actual sobrecàrrega de la sanitat pública.

Amb la finalitat d'intentar mitigar-los, i aprofitant els últims avanços de la intel·ligència artificial (IA) quant a processament del llenguatge natural i gràfics per computadora, el LabLENI de la Universitat Politècnica de València (UPV), que porta anys treballant en la generació d'humans virtuals, està duent a terme dos projectes conjunts, REMDE i DEBIO -finançats respectivament per la UPV i el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030- que tenen com a objectiu desenvolupar una aplicació de realitat virtual que permeta la detecció precoç de símptomes depressius a través de biomarcadors de mirada i veu durant interaccions amb humans virtuals (DEBIO) i aprofundir, en la mateixa línia, en biomarcadors neurofisiològics (REMDE).

Els humans virtuals com a mitjà d'estimulació per a recrear converses realistes

“L'origen general del projecte”, explica Mariano Alcañiz, director del LabLENI (Human Tech UPV) i investigador principal en DEBIO, “és, a través d'una nova tecnologia com són els humans virtuals, millorar les eines que posem a la disposició dels clínics de salut mental, perquè puguen dur a terme un diagnòstic més precís i ràpid, en general, de trastorns de salut mental, i en concret, de trastorns de depressió”. Aquest és un dels objectius del recentment aprovat Pla de Salut Mental i Addiccions (2024-2027) de la Generalitat Valenciana.

En concret, com indica Javier Marín, professor del Departament d'Estadística i Investigació Operativa Aplicades i Qualitat, membre de LabLENI i investigador principal de REMDE, “estem treballant en la creació d'humans virtuals que estimulen els subjectes amb converses en situacions realistes, de manera que, a través d'aquestes converses, puguen aparèixer uns certs biomarcadors, comportamentals o neurofisiològics, que ens permeten distingir les persones amb símptomes depressius de les que no en tenen”.

“Una vegada mesurats els comportaments i respostes dels subjectes durant les converses”, prossegueix Marín, “la segona part del projecte consisteix a modelar els patrons a través d'aprenentatge automàtic i, així, poder reconèixer aquests símptomes de manera automàtica”.

Prototip validat

Per a validar el prototip d'humà virtual, l'equip investigador -integrat per José Llanes, Lucía Gómez, Alberto Altozano, Eleonora Minissi, Francesca Mura, Jose Roda i Carmen Calero al costat de Mariano Alcañiz i Javier Marín- ha dut a terme un experiment amb 100 persones, de les quals la meitat presentaven símptomes depressius.

“El prototip ha superat una primera validació tècnica, fet que en prova la usabilitat”, afirma Marín. “S'ha confirmat que les converses tenen un alt grau de realisme i naturalitat, i són capaces de modular les emocions dels subjectes”, afegeix l'investigador que pertany a l'Institut Universitari d'Investigació de Tecnologies Centrades en l'Humà UPV. Els resultats han sigut publicats en la revista científica Expert System with Applications.

Resultats preliminars dels biomarcadors

Ara, l'equip UPV treballa en la modelització dels biomarcadors. En aquest sentit, els resultats preliminars publicats en la International Conference on Affective Computing and Intelligent Interaction, celebrada al Massachusetts Institute of Technology (Boston, EUA), assenyala Marín, “indiquen que els subjectes amb símptomes depressius presentaren patrons oculars amb parpellejos més curts i moviments sacàdics -desplaçaments oculars ràpids entre dos punts de fixació- més llargs, a més de moviments cap avant i arrere, possiblement relacionats amb un major estrès, a més d'evitació del contacte visual”.

“A nivell de parla”, prossegueix, “els participants amb símptomes depressius utilitzaren més paraules associades amb la negació i l'exclusió, i es referiren més a emocions negatives. Així mateix, a nivell neurofisiològic, mostraren menor activitat simpàtica -advertida en relació a la variabilitat del ritme cardíac- i de l'activitat electrodermal”.

Finalment, cal indicar que, entre els següents passos de la investigació, en els pròxims mesos es realitzarà una validació del prototip amb mostra clínica en col·laboració amb Yolanda Cañada i Luis Miguel Rojo, de l'Hospital Universitari i Politècnic la Fe, i Jon Iñaki Etxeandia, de l'Hospital Clínic Universitari de València.

“En definitiva”, conclou Marín, “estem davant eines bioinformàtiques de confiança, objectivables i estandarditzables, que poden ser de gran ajuda per a la detecció precoç de trastorns afectius i el seu posterior monitoratge per a reduir recaigudes”.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu