Les dones són més proclius a crear xarxes de col·laboració més diverses en termes de l'àmbit professional dels seus contactes, i ocupen, amb major freqüència, posicions d'intermediació, en comparació amb els seus col·legues masculins.
Així ho assegura l'estudi sobre el paper que exerceix el gènere del personal investigador en la formació de xarxes de col·laboració en el camp biomèdic realitzat per Adrián Arias Díaz-Faes, Paula Otero i Pablo D’Este, investigadors de l'Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i Müge Ozman, investigadora de l'Institut Mines-Telecom Business School (França).
El treball, publicat en la revista PLOS ONE, té per objectiu obtenir avanços en el coneixement i el desenvolupament de noves aplicacions, i s'emmarca en el context de la investigació traslacional que persegueix millorar la col·laboració entre investigadors i actors que desenvolupen la seua activitat en diferents àmbits professionals com la investigació bàsica, la investigació clínica, els professionals de la salut, i les associacions de pacients i empreses, entre altres.
Les conclusions del treball s'han obtingut a partir d'una enquesta realitzada als investigadors i investigadores pertanyents als Centres d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), i l'article contribueix a expandir dos camps d'investigació complementaris: la investigació en xarxes de col·laboració i el rol del gènere en el context de la innovació i la investigació científica.
La investigació s'ha centrat, fonamentalment, a analitzar la composició per gènere de les xarxes de col·laboració, sense aprofundir en les característiques dels actors amb els quals s'estableixen els vincles. En aquest aspecte, cal assenyalar que la biomedicina presenta una major paritat que altres disciplines científiques i és un context excel·lent per a analitzar les relacions entre xarxes de col·laboració i gènere.
Els resultats de l'anàlisi de les 897 respostes al qüestionari mostren que les dones acostumen a crear vincles amb individus de diferents organitzacions i comunitats professionals i, en conseqüència, tenen una major probabilitat d'accedir a perspectives d'investigació més diverses i complementàries.
El grup d'investigació exposa que els resultats són particularment rellevants en el context de les barreres a la participació de les dones en activitats d'investigació traslacional en biomedicina.
Malgrat els importants beneficis que la formació de xarxes professionalment més diverses pot comportar per a l'avanç de la investigació biomèdica, el menor nombre de dones en llocs de presa de decisions, en posicions d'alt rang i la seua posició perifèrica en moltes àrees d'investigació, pot afectar negativament la integració i coordinació de xarxes de col·laboració heterogènies.
Segons indiquen en l'estudi, els programes de polítiques científiques han de tenir en compte aquest diferent acompliment en la formació de xarxes a l'hora de fomentar la participació de les dones en activitats d'investigació traslacional.
Notícies destacades